Un dels personatges més carismàtics que va proporcionar el cine d’acció dels 80 va ser Mad Max, un ex agent de policia de moral i conducta irreprotxables que lluita per imposar la justícia i la llei en un món apocalíptic marcat pel caos i la falta de petroli. L’èxit va ser tan gran que va convertir una pel·lícula de baix pressupost en un film de culte que va recaptar milions de dòlars, amb dos seqüeles igualment taquilleres.

La pel·lícula va aparèixer a finals del setanta i beu directament de l’angoixa provocada per la recent crisi del petroli de 1973. Com el moviment punkie, amb el qual comparteix la filosofia del “No future!” que cantaven els Sex Pistols. I és que aquella crisi va mostrar al món, per primera volta amb tanta cruesa, que les reserves de petroli eren limitades i que la dependència dels països no productors els situava en una situació molt incòmoda i delicada.

Quan l’OPEP va decidir augmentar el preu del cru un 50%, amb l’amenaça d’arribar a superar el 300% en menys d’un any, com a reacció al suport de les potències occidentals a Israel en la guerra del Yom Kippur, l’efecte va ser devastador: pujada espectacular del preu de l’energia i els productes derivats, i, per tant, dels preus, la inflació i l’atur. Va ser la primera gran crisi d’un món “globalitzat”.

Com van afrontar la crisi els diferents països? De maneres diverses. Uns, com Espanya i Suècia, van contrarestar la pujada del petroli amb una reducció dels impostos sobre els derivats. Altres, com Alemanya o el Japó, van optar per repercutir l’augment del preu. Curiosament, a la llarga els països que més reforçats van eixir de la crisi van ser els segons. La raó s’ha de buscar, en bona part, en la diferent resposta dels ciutadans davant la necessitat d’estalvi energètic i en la reacció dels intermediaris i especuladors davant la possibilitat d’aprofitar el marge que els oferia la disminució dels impostos.

En l’actualitat, els diferents governs estudien les lliçons que ens ofereix la història per evitar cometre els errors del passat. Per això són reticents a una rebaixa dels impostos dels combustibles, com reclamen alguns sectors professionals: seria pa per a hui, però fam segura per a un futur pròxim. Cal buscar solucions a llarg termini. El problema és que el ciutadà encara arrossega la feixuga càrrega de la transició a l’euro, amb una terrible pèrdua de poder adquisitiu, agreujada per l’encariment desorbitat de la vivenda i la pujada del preu dels aliments.

George Miller, director de la saga Mad Max, ha anunciat que està treballant en la quarta entrega. Un bon moment per a sentir-se inspirat.