Por Xavier Casero Belda

L’any 1987, gràcies a les gestions d’Acció Cultural del País Valencià i amb aportacions econòmiques voluntàries de ciutadans particulars, les emissions de TV3 van arribar, entre altres, a la nostra comarca. L’oferta televisiva de l’època, que fins aleshores es reduïa a dos canals, va guanyar amb l’emissora catalana una diversitat que ja ens permetia fer un primitiu zàping (anys abans de l’arribada de les privades i l’impresentable Canal 9). El públic televident va celebrar l’aparició de la cadena, a pesar de la inevitable estranyesa que ens produïen algunes paraules i expressions que no eren pròpies del valencià d’ací. Alguns programes del nou canal prompte van seduir a un servidor, que feia segon de BUP, i a més d’un amic i conegut meu: el musical MTV Music Box, la sèrie australiana Veïns, el concurs Tres pics i repicó... Més tard arribarien les retransmissions del Barça de Puyal, els programes de Mikimoto, l’humor descarat de Buenafuente o el Polònia...

Han sigut 20 anys d’emissions continuades, sostingudes amb capital privat (sense costar un duro a la ciutadania, com els agrada justificar-se a alguns polítics). Fins que el govern de la Generalitat Valenciana, ens mans del PP, ha decidit que això s’ha acabat, que ja està bé. I una nit sense lluna i “con viento de Levante”, per evitar més concentracions de rebuig, els enviats de Camps van pujar a la Carrasqueta i van precintar el repetidor. El Consell justificava el tancament per la falta de llicència i una indeguda ocupació de freqüència (matèria que és competència del Ministeri, no de la Generalitat!); però en compte d’oferir una solució “política” que redundara en benefici del ciutadà, com podria ser un pacte de reciprocitat (la diversitat en l’oferta és sempre sinònim de llibertat), va optar per l’execució forçosa. L’actitud hipòcrita i sibil·lina del Consell, fregant la prevaricació, es fa manifesta si tenim en compte que consent i propicia que Canal 9 arribe a altres territoris veïns (Catalunya, Aragó, Balears, Múrcia) en les mateixes condicions que TV3 arribava ací.

Quan la humanitat es troba en plena era de les comunicacions, tallar el senyal d’un mitjà, especialment després de tants anys d’emissions, resulta injustificable i únicament es pot interpretar com un acte involucionista. La mesura no beneficia els ciutadans, perquè només restringeix llibertats. Tampoc constitueix l’única solució possible a un problema tècnic de distribució de freqüències, perquè s’hauria pogut establir una freqüència alternativa i tema resolt.

A més, curiosament la decisió és frontalment contrària a les proclames liberals del PP i la seua invocació grandiloqüent de defensa de les llibertats i la tolerància. Solament es pot entendre com una captatio benevolentiae preelectoral als sectors més intolerants, retrògrads i ultranacionalistes. Bons amics es busquen.