Per Xavier Casero Belda

Als que ens ha tocat viure en este racó del món banyat per l’aigua i el sol del Mediterrani sempre ens ha resultat molt singular i divertida la propensió a l’extravagància que semblen tindre els pobles de tradició anglosaxona.

Des de la combinació de sandàlies, calcetins i pantalons curts de la vestimenta dels britànics vacacionals fins a la ridícula ostentació patriotera dels americans, la visió que tenim dels anglosaxons és la d’uns éssers peculiars, excèntrics, incomprensibles.

Les agències de notícies proporcionen incansablement a l’anecdotari dels mitjans de comunicació material que contribueix a potenciar esta imatge. Un cas recent és el d’Ian Usher, un ciutadà australià que després de ser abandonat per la dona decideix llevar-se la vida. Bé, més que llevar-se-la decideix vendre-la al millor postor. Entre el 22 i el 29 de juny posarà a subhasta en Ebay totes les seues possessions (“la seua vida”): casa, treball –un negoci propi–, cotxe, moto, roba, objectes personals... Diu que vol desfer-se de tot i començar una nova vida quedant-se només amb el passaport i la cartera. I amb el mig milió de dòlars que espera traure de la transacció.

Usher no és el primer. Fa més d’un any, Nicael Holt, un jove estudiant de Filosofia també australià, va subhastar la seua identitat: nom, número de telèfon, colla d’amics i fins i tot grup d’amants potencials (unes quantes xiques amb qui havia estat flirtejant últimament i amb qui considerava possible arribar a més). En l’oferta incloïa la possibilitat d’impartir al comprador un curs intensiu sobre “Com ser Nicael Holt” per facilitar-li l’assumpció de la nova identitat. Finalment la transacció es va tancar amb uns 4.500 euros.

Ara bé, per a cas extravagant el d’un estudiant americà de 20 anys, un tal Adam Burtle, que va posar a subhasta... la seua pròpia ànima! Incomprensiblement, Burtle va passar tots els filtres d’Ebay, que quan es va adonar de l’operació i va decidir bloquejar-la ja anava pels 400 dòlars! Em pregunte qui devia ser el pujador i com tenia previst prendre possessió del producte adquirit.

Els que som d’estirp mediterrània no podem entendre esta manera de veure les coses. D’entrada, nosaltres, més que la subhasta –que consisteix a veure qui està diposat a pagar més– preferim el regateig –a veure qui pot pagar menys. I, posats a comerciar, ho fem amb efectes més pragmàtics.

Diuen que recentment s’ha generat un pròsper mercat al voltant dels punts del carnet de conduir. Fins a mil euros per punt. No sé com es formalitza eixa transacció, però segur que més d’un oferiria, com Adam Burtle, l’ànima a canvi de recuperar-los.