Per Xavier Casero Belda

En un interessant llibre titulat El futur, el periodista i divulgador científic Xavier Duran planteja un experiment que resulta espectacular: imaginem que condensem la història de la humanitat en el transcurs d’un dia, de manera que l’any 10.000 aC corresponga a les 0 hores i l’any 2000 dC a les 24 hores. Ens sorprendrà comprovar que els descobriments que més impacte han tingut en la vida de les persones se succeeixen cada volta amb més velocitat. L’agricultura apareix a les 2 de la matinada, però fins a les 11 del matí no existeix l’escriptura. Hem d’esperar a les 14.00 perquè s’invente el papir. La impremta arriba a les 22.50, i la màquina de vapor de Watt, a les 23.32! A partir d’ací tot es precipita: de l’inici de la Revolució Industrial al primer microordinador no passen ni 25 minuts; de la ràdio al comerç electrònic, a penes 10 minuts.

Mirat des d’esta perspectiva, no resulta estrany que les persones nascudes en la primera meitat del segle XX s’hagen vist desbordades per un progrés que no s’esperaven: han vist el món passar de la tracció animal al TDI, de la llana al goretex, de la màrfega al viscolàstic, d’anar per aigua a la font a l’eMule. Costa assimilar tants canvis en una vida humana. Els més joves, que sabem manejar un ordinador, programar un vídeo i intercanviar fotos per bluetooth, des de la nostra posició d’“homo tecnosapiens” observem amb simpàtica condescendència les dificultats d’un senyor major en una operació tan senzilla com utilitzar l’agenda del mòbil. Sentim que l’“analfabetisme tecnològic” és una qüestió generacional a la qual nosaltres som immunes i no ens afectarà mai. Però no hauríem de sentir-nos tan segurs.

L’any 1965, Gordon Moore, cofundador d’Intel, va formular la denominada llei de Moore, segons la qual “cada 18 mesos es duplica la potència dels ordinadors”. Esta inquietant predicció s’ha complit puntualment durant els últims 40 anys, i tot fa pensar que en els pròxims anys el ritme exponencial es mantindrà. Si, tornant a la metàfora de Xavier Duran, els últims 10 minuts d’història de la humanitat han tingut unes repercussions tan importants en el nostre món i el nostre estil de vida (aparició de l’electricitat, aigua corrent, calefacció, comunicacions...), què ens depararan els 10 minuts pròxims, que són els que ens toca viure a nosaltres? Siga el que siga, estar “al dia” en coneixements tecnològics ens requerirà una atenció constant i una dedicació difícil de mantindre. I encara així, és molt probable que d’ací a alguns anys un jovençol somriga amb condescendència mirant els nostres esforços per fer funcionar vés a saber quin aparell. Eixe dia sentirem que ens hem fet vells.