Per Andreu Vidal, membre de Joves de Compromís per Onil
Necessite ja mateix l'ajuda d'un economista,
perquè hi ha coses que em treuen la son. Coses que no s'entenen des de la
perspectiva de qui no té més que uns quants rudiments sobre aquesta ciència.
M'explique: és un fet que vivim a un sistema capitalista, no entraré ara a
jutjar si és necessari un canvi de paradigma econòmic, que se sustenta en el
creixement. Així ho demostra la mala costum de seguir especulant una vegada el
model productiu s'esgota fins provocar el col·lapse i la conseqüent crisi.
D'això no n'hem aprés gaire des del segle XVII, més bé podríem dir que la
Tulipamania va fer escola.
El que vull dir és que no entenc com la Neue Wirschaftspolikit ens demana unes
mesures que no fan més que generar por i contraure l'economia. En aquest
aspecte, Octavi & Poor's ens dona un exemple molt il·lustratiu: cobrem un
sou de 1.000€ mensuals, però tenim unes despeses de 1.200€, un dèficit
aleshores del 20%. Veient que ens gastem 200€ en benzina per anar a treballar,
decidim gastar-nos la meitat i així reduir el dèficit al 10%. Però resulta que
el dia que toca cobrar, el patró ens diu que hem faltat la meitat de dies a la
feina, així que cobrarem només 500€. Genial: ara tenim un dèficit del 120%.
D'altra banda tenim la recepta màgica de les
privatitzacions que ens ve aplicant el PP des de 1996. De l'empresari podem
opinar el que vulguem, però idiota no és: si compra una empresa pública, és
perquè aquesta resulta rendible econòmicament. I així ha de ser, no podem
demanar que siguen germanetes de la caritat. Aleshores, quin sentit té vendre
una empresa que t'està aportant un benefici (és a dir, reduint el dèficit).
Potser resulta molt útil per eixugar el deute, però d'això se'n diu "pa
per avui, fam per demà".
Insistisc, no ho entenc, perquè el que sembla és que la cancellera (i pel fet
de seguir-la, els senyors Rajoy i de Guindos) són en realitat uns
revolucionaris que s'han colat al cor del sistema per destruir-lo per dintre.
Sembla una hipòtesi absurda, però es molt millor que pensar que tenen plans que
no sabem o no ens atrevim a veure… i això fa molta por!