Per José Vicente Verdú Gisbert

Jo em trobava en Asuán (Alt Egipte), era poc més de migdia, a l’agost, amb un sol de justícia. No ens va cridar l’atenció que els carrers estigueren buits, era normal amb aqueixa calor aclaparadora. No obstant açò, més curiós va resultar comprovar que no hi havia negocis oberts ni ningú treballant. Després ens assabentàrem que allí era costum que, quan el termòmetre marcava els 40 graus, la gent tenia permís per a deixar de treballar.

L’anècdota serveix per a demostrar la importància que pot arribar a tenir l’excés de calor en l’activitat humana. És el moment idoni per a prendre’s unes vacances, siga en les escoles o en les universitats, ens ho demana el cos. Es desperta la nostra tendència natural a cercar l’ombra, a refrescar-nos en rius i platges, a baixar el ritme. Moltes empreses opten per l’anomenada “jornada intensiva”, amb la qual es pretén fer més suportable el treball.

Per als agricultors era el moment de celebrar els resultats de la collita, la qual cosa es plasma encara avui en infinitat de festes i celebracions estiuenques, on donem regna solta a les emocions i agraïm a la mare naturalesa la seua generositat. Però en el món empresarial també existeixen rutines típiques d’aquestes dates: les societats celebren les seues reunions de socis per a aprovar els comptes de l’exercici anterior i, a continuació, els assessors fiscals tiren la resta per a complir els terminis de presentació de l’Impost de Societats i dipositar els comptes anuals en el Registre Mercantil abans que acabe juliol.

En definitiva, no hi ha dubte que l’arribada de l’estiu marca el nostre cicle vital, fins al punt que, més enllà de consideracions estacionals, decisions polítiques o empresarials, l’any comença per a molts al setembre. Mentre el Nadal és considerat el període dels bons sentiments, setembre és el moment dels bons propòsits, quan fem la llista de tot el que volem començar (coincidint sovint amb el que vam voler començar un any abans). Hem descansat, ens hem recuperat i hem “carregat les piles”, és el moment de reprendre l’activitat.

El canvi d’estació marca la tornada al treball. Alguns exemples d’açò són evidents, com ocorre amb els estudiants que comencen el curs només més acabar l’estiu. Però hi ha altres exemples curiosos, com les editorials que llancen col·leccionables per fascicles. I en el cas dels iberuts, les nostres Festes Majors delimiten clarament un abans i un després.

Benvolguts amics i lectors d’Escaparate, us desitge un feliç estiu. Ens llegirem de nou al setembre.