Per Elvira Sanjuán

Trobe una definició d’idealista com una persona que viu pels ideals malgrat les consideracions pràctiques que produïsquen. El passat cap de setmana va ser, per tant, ideal. Dissabte, una manifestació pel Molí de Paper i que l’ajuntament faja el que siga precís per a conservar-lo. Diumenge amb el Teix una passejada literària pel centre històric d’Ibi, mostrant a veíns i visitants que el nostre patrimoni local és humil però molt significatiu per a nosaltres. Així és com jo vaig traure la meua vena idealista però pràctica al mateix temps.

Cal diferènciar entre l’idealisme passiu que es queda com una cosa personal, sense expresar, en el sofà de casa o en la barra d’un bar i inclús en els m’agrada del facebook (ays quin mal ha fet Paulo Coelho), eixe al cap i a la fi no serveix gaire. En segón lloc, està l’idealisme practicant, este seria l’anomenat activisme. Una persona conscient dels seus ideals participa de forma comprometuda amb actes i organitzacions que lluiten pels mateixos ideals, d’ahí viuen les ONG. Des d’una aportació económica a la particpació i lluita per aconseguir objectius concrets. Es pot dir que hi ha tantes causes per les quals lluitar com associacions on participar.

Per últim estè el radicalisme, quan la lluita pels ideals provoquen enfrontaments i desperfectes per una manera excessiva d’entendre el canvi de la societat. Són actituds que són dificílment acceptables.

El cas que el diumenge passat amb la passejada literaria per IBI, amb molta gent participant, vinguda d’ací i d’allà, amb un bon ambient, amb les rondalles contades pels escriptors convidats i amb el magnífic entorn que vam proposar des d’El Teix, em vaig sentir viva, participativa, il.lusionada per mostrar als altres tot l’amor que tinc per la meua llengua i pels meus costums, per la literatura que parla del meu poble i pel ambient de concòrdia i de benestar. Senzillament va ser una activitat molt bonica.

Gràcies a l’ajuntament que, per ara, comprén la necessitat de valoritzar la nostra llengua i ens acompanya en el nostre treball, gràcies a l’Arxiu Municipal i al Museu del Joguet per la seua complicitat a l’hora d’organitzar l’esdeveniment i gràcies als escriptors participants, a escola valenciana i a gent com Sarri i Lajara que defensen com a idealistes que són el nostre patrimoni. Jo, que voleu que vos diga continuaré lluitant des del compromís pel patrimoni, pels animals i per la història de les dones. Ara, si cal, amb més il.lusió.