La situació en tots els ordres i aspectes a Ibi, vorega l'espantall, qualsevol mínimament conscienciat i que no estiga malalt de sectarisme ha de preguntar-se A on anem? Perquè d'on venim més o menys ho sabem i de res ens serveix. Els qui van assumir el govern d'Ibi, la coalició PP-CDL, practiquen l'autisme polític.

La majoria absoluta de la qual gaudeixen els permet fer oïdes sordes davant els casos de corrupció denunciats per example en la suposada implicació de Miguel Angel Aguera en una presumpta trama corrupta de contractes i adjudicacions urbanístiques d'obra pública (Diligències Prèvies 1087/2010) en la qual estan implicats empreses, funcionaris i polítics, sense contar la paràlisi política que està vivint el nostre poble, que en el temps que porten governant pràcticament nul·les han sigut les seues actuacions que veritablement incidisquen en un canvi qualitatiu de la nostra ciutat.

Però qui té la culpa d'aquest retras democràtic? Sens dubte, i en opinió del Bloc d’Ibi, la culpa d'aquest retard és d'eixe envanit que entén la política com l'art d'eixir bonic en les processons. En el moment més important de la seua carrera política, i sense tremolar-li el pols segueix besant la mà de qui li permet, com la princesa de la festa, viure el seu somni de Reinona.

Sembla ser que Juan Valls no ha entès gens del que està passant en el nostre poble, i el més important ha oblidat perquè ho van votar, que és precisament eradicar de la nostra política les conductes dubtoses de la vida política. Però que es pot esperar d'algú que ja va ser acompanyat pel delinqüent culpable i confés “Mario Conde” en unes llistes electorals i en les seues pròpies es fa acompanyar per la imputada Ana María Sarabia.
Solament una última reflexió, els problemes que produeixen els polítics, com la corrupció, s'han de tractar amb política. Política és apostar per uns Ajuntaments democràtics, que exercisquen una Administració en temps; política és que els regidors de l'oposició no estiguen amagats i facen de l'informe de legalitat d'un funcionari o de la decisió d'un Jutjat la seua única estratègia; política és que l'opinió pública estiga degudament informada de les accions del govern i les seues conseqüències. Política no és solament eixir bonic en les fotos.