Per Aitana Gandia, portaveu del grup municipal Som Ibi

No repetiré el que ja s’ha dit en infinitat d’ocasions respecte a la residència de persones majors que necessita Ibi, que açò ja pareix “el dia de la marmota”. La necessitat és real i urgent, això és innegable.

Tots i cadascú de nosaltres esperem “en candeleta” eixa propera reunió del 28 de desembre  de l’Ajuntament amb Conselleria, per poder (a la fi) vore llum al final del túnel. Han sigut molts anys de xicotets passos, però últimament la situació estava estancada. En part, esta paralització ve provocada per conflictes entre Diputació i Conselleria en relació a les competències impròpies que cadascuna ha assumit de l’altra temps enrere. No podem permetre que esta situació continúe ni un dia més, perquè esta hostilitat per ambdues administracions porta afectant al poble d’Ibi massa temps.

En certes ocasions m’ha arribat la percepció ciutadana que l’Administració Pública (siga central, autonòmica, provincial o local) és un obstacle, un impediment o retràs amb tanta burocràcia i “papeleo”. Situacions com per exemple este conflicte no ens ajuden res a tindre una bona imatge de les entitats públiques. No obstant, no s’ha de perdre ni un moment l’objectiu de que la nova residència siga un model de gestió pública, res de gestió mixta amb intervenció privada, com ha insinuat el president de la Diputació d’Alacant. La gestió, transparència i administració de les mateixes és incomparable, i més en esta situació actual de la COVID19.

És una qüestió de responsabilitat social que tenim totes i tots els representants públics encarregats de que la residència geriàtrica comence a ser realitat, però igual que elogiem que es premie el model de Serveis Socials de Mónica Oltra, peguem un toc d’atenció a la Consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, perquè este tema ha estat massa temps damunt de la taula en València i toca donar el pas definitiu.

En SOM IBI malauradament arribem fins on arribem, en ocasions ens falten ferramentes, però estem ahí, pendents de tot el procés i aportant tot el que està en la nostra mà, perquè és un dret i no exclusivitat que les persones siguen ateses en aquests centres, i ja sabem que a Ibi i els voltants, ens fa falta, molta falta.