Por Faina Vicedo Bethencourt, graduada en Filosofia

L’actualitat mediàtica es veu impregnada de successius debats i polèmiques, fent-nos comprovar que el conflicte és inherent en les societats humanes i que com el gestionem és una qüestió ètica i política. Així, durant les darreres setmanes un dels focus s’ha centrat en la manifestació pel 8-M la qual anava a convocar-se en Madrid, i que finalment es va anul·lar. Per a resoldre els dilemes socials que esdevenen és necessari argumentar sòlidament, i així clarificar per què una determinada postura és la més adequada. Ara bé, en aquest mateix espai d’opinió es va emetre un article, previ a la decisió presa per la Delegació del Govern a Madrid, on es donava a entendre que hi havia una relació directament causal entre la manifestació del 8-M de 2020 i l’esclat de la pandèmia.

Ja s’ha analitzat reiterades vegades com des de sectors polítics de dreta s’ha creat un relat per a condemnar el 8-M i fer responsable al feminisme de l’increment de casos generats en l’inici de la pandèmia. Un fet paradoxal si pensem que el mateix dia VOX estava realitzant un míting contra-feminista, i també en el fet que la manifestació pel 8-M es va convocar en altres països europeus, i casualment, únicament en Espanya s’ha portat als tribunals aquesta causa. A més, s’estaven jugant partits de futbol, de bàsquet, i celebrant conferències on es congregaren multituds de persones.

Llavors, és correcte insinuar en un article que la causa principal del descontrol de la pandèmia va ser el 8-M? No, principalment perquè es cau en la fal·làcia argumentativa cum hoc ergo propter hoc, és a dir, assumir que quan dos esdeveniments es donen correlativament, el primer és causa del segon. En aquest sentit, el Tribunal Suprem va decretar el passat desembre que era impossible establir una relació de causalitat entre les accions del Govern i els moments inicials de contagis, i que tampoc es podia fer excloent altres explicacions alternatives. Cal afegir que el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties no recomanava la cancel·lació de reunions massives en l’escenari en el que es trobava Espanya en aquell moment.

Però no solament és que siga un argument invàlid, sinó que aplicar la narrativa segons la qual el moviment feminista és el responsable directe de l’increment de contagis al començament de la pandèmia sense evidències provades té implicacions polítiques. I més en un context en el qual s’han succeït diverses manifestacions des que es va instaurar l’estat d’alarma i casualment la condemna mediàtica se centra sobretot en col·lectius que defensen els drets de les persones més vulnerables. Si el que es volia era argumentar que el més sensat era que la manifestació del 8-M no se celebrara, en cap cas és lícit que els arguments es basen en fal·làcies. Doncs el resultat del debat donarà lloc a eixamplar la condemna il·legítima cap a un moviment que lluita per acabar amb les desigualtats d’un sector de la població que més atur pateix, més dificultats té per a conciliar i més violència estructural ha de suportar.

.