Por Elvira Sanjuán

Anar a veure una òpera és apostar per la cultura en paraules majors. No s’ha de tindre por, és tot un espectacle,vestuari impressionant, música embolicadora, històries tristes, drames obscurs però també comèdies i cançons (aries es diuen en una òpera) molt reconegudes.

En este cas, a Rigoletto es podrà escoltar la donna é mobile qual piuma al vento…que crec  sincerament que si eixirem al carrer  i demanarem (modo enquesta) a les persones que ens trovaren una cançó operística reconeguda (aria volia dir) sería esta. Tots som capaços de cantar eixe trosset veritat?. Per això es recomanble Rigoletto com a primer contacte amb una obra operística, seria també el cas de Madama (que no Madame) Butterfly de les meues favorites i que sempre trauen una llàgrima en escoltar la soprano entonar O mio bambino caro.

Així que tindre l’oportunitat d’anar a l’òpera a Ibi significa una gran oportunitat per saber si ens agrada o definitivament podem dir que és la primera, única i mai més.

Cal dir que en altres llocs asistir a un teatre a veure una òpera és tot un ritual. Les dones s’habillen amb els millors vestits i s’adornen amb joies i van repentinades i maquillades, els homes també ( llevat el maquillatge i les joies, be que els temps están canviant), aleshores  s’obrin les portes del Palau Garnier a Paris, del Covent Garden a Londres, La Fenice de Venecia o el Liceu de Barcelona i potser hi haja una copa de xampany o de cava esperant i comença l’emoció.

La primera vegada és mágica, descobrixes que hi han subtítols dalt de l’escenari per a saber que canten els protagonistas, lliges en el llibret la historia que están representant, de vegades perds el fil i el tornes a reprendre i el moment quan arriba i reconeixes una aria dius ah esta me la se!!! I penses que tampoc era tan inaccesible com havies pensant i el perill es que t’agrade molt i que després vulgues repetir i trobar una bona companyía que li agrade com a tú, ahí comencen els problemas.

Jo, sempre recordaré la meua primera vegada, vaig tindre la sort que fora a Paris amb Un Ballo in Maschera, seguda al costat d’una dona que tenia joies impressionants i que amb el seu perfum dens i espés en va acompanyar tota la representació, amb un vestit magnífic i un aire parisenc senyorial que impressionava. Encara pense que la dona no creía que al costat tenia una estudiant Erasmus que havia aconseguit entrar a última hora i que amb motxilla inclosa, vaquers i despentinada estava enamorant-se de l’opera, soles al final quan les dos aplaudiem i ploràvem emocionades ens vam dedicar un somriure, meravellós.